Aquesta setmana vaig estar fent tallers de dibuix a nens i nenes de totes les edats en una escola.
Encara que t'explicaré l'experiència més detalladament, m'agradaria remarcar que, efectivament, a mesura que són més grans, més creixen les inseguretats i els dubtes.
El meu darrer grup eren nois i noies de sisè (onze i dotze anys), i va ser l'únic grup en què alguns em van plantejar la temuda qüestió:
–Gabriel, no sé què dibuixar.
És una edat molt primerenca per fer-se aquest tipus de preguntes.
No diré noms, però sembla ser que algun ésser malèfic els hauria inculcat la creença errònia que no s'ha de copiar.
No, fills meus; al contrari: copiant és com s'aprèn a dibuixar.
Noi, la claves. Em vaig passar 25 anys sense dibuixar perquè no un, sinó diversos éssers malèfics em van inculcar que no s'havia de copiar. I jo no sabia dibuixar sense cap referència. Quan hi vaig tornar, als 40 anys, un altre ésser de llum en forma d'il·lustrador narcisista ens matxacava diàriament amb l'obligació de ser original i no copiar. Que n'estem aprenent, imbècil!
Totes les persones copien...models de com s'ha de fer un bon CV , sense anar més lluny 🥴