L'escriptura escocesa
el Full del 7 de juny del 2026
Recordes allò que et deia la setmana passada sobre “l’escriptura escocesa”?
Bé, m’heu dit que sí i avui en parlo una miqueta.
La cosa és molt més simple del que sembla –al menys d’entrada:
Internet és un lloc molt bonic on hi pots trobar de tot. I quan hi ha molt de tot, la gent passa de tu. Per tant, si vols que et llegeixin, has d’anar al gra i tenir una cosa ben present:
Al lector l’interessa ell, no tu.
Això vol dir que, si tens un perfil a Linkedin, a ningú l’interessa el teu currículum o que expliquis quants anys has treballat aqui o allà. Digues què pots oferir al lector.
De la mateixa manera, si tens un web professional no malgastis l’espai amb la teva biografia ni explicant com t’estimes el teu gos; digues què tens per a ell.
Tot es redueix a tenir clar qui et llegeix. Així aviat s’arriba a la conclusió que en un mòbil a la gent no li va bé fullejar el Quixot, i que qui et troba a internet no s’ha reservat una tarda de dissabte per mirar lo teu.
És a dir, l’escriptura a internet ha de parlar en el llenguatge del lector i ha d’anar al gra. Qui llegeix el teu web ho fa al mòbil o a ‘ordinador i vol saber què hi ha de lo seu.
L’iceberg de Hemingway
Hemingway, de nano, va començar a escriure en un diari. Allà hi havia un manual d’estil que començava:
“Use short sentences. Use short first paragraphs. Use vigorous English.”
Més o menys: fes servir frases curtes, primers paràgrafs breus i un llenguatge proper.
Això va marcar la seva manera d’escriure –i la del segle vint. Després l’economia del llenguatge seria la seva norma i ell mateix explicaria la seva teoria de l’iceberg: el lector només n’ha de veure la punta, tot el que hi ha a sota la superfície no s’ha d’explicar, s’ho ha d’imaginar.
Que el lector s’imagini la resta, que es faci aquesta idea dins el seu cap, és de les coses més importants de l’escriptura escocesa.
La setmana que ve t’explico per què.
Apa, cuida’t.
Fins diumenge.
Gabriel
PS – Important: Probablement el proper Full tingui un aspecte una mica diferent, i això és perquè aviat deixaré de fer servir Substack per enviar-te’l. Encara t’hi pots subscriure aquí, jo agafaré la teva adreça i te l’enviaré des d’un altre eina que interfereix menys.
Moltes gràcies per aquest escrit. Com a fotògraf, ja me n'adono que haig de penjar paràgrafs curts, i amb moltes fotos. Si hi ha molt de text, tinc la sensació que la gent no se'ls llegeix.