Objectiu: no dependència
el Full del 17 de maig del 2026
La dependència
T’explico una cosa que pot passar-me en algun moment, per si et serveix: jo faig servir ordinadors i tauleta Apple, i abans fins i tot mòbil. Això és bo (està tot sincronitzat i funciona de puta mare) i dolent (si deixes de fer servir coses Apple, perds aquesta sincronia i emmagatzematge); en resum, depens d’una empresa.
El mateix pot passar amb Adobe o Goggle, per exemple.
Perquè les coses no són eternes: una guerra, una crisi, la IA o un president boig poden capgirar-ho tot en pocs mesos, i és on ens trobem ara.
L’autosuficiència creativa
Al Full parlo de dibuix, de narrativa i de creativitat en general, i una de les coses per les que tot això és vital és per seguir sent tu. Vull dir que l’autosuficiència creativa et pot ajudar molt a no dependre de les modes, de les eines, dels canals de comunicació o fins i tot del sistema de sanitat pública*.
*Aquí em refereixo a que mantenir-se creatiu i “fer coses” és bo per la salut.
De la mateixa manera que el millor que pots fer per al teu futur és cuidar-te físicament per procurar arribar a vell sense dependre d’altres –fent exercici que et permeti mobilitat, menjant bé o evitant tòxics com el tabac o els processats, per exemple–, aprendre coses i mantenir-te creatiu et pot ajudar a ser menys dependent de l’entorn.
La incertesa
Si vas viure prou temps al segle vint ja saps que al 2008 vam patir una crisi que ho va canviar tot, res va tornar a ser previsible, que les bretxes socials i econòmiques es van fer més grans… i que actualment vivim temps encara més incerts. La resiliència no és més que refer-se de les patacades, aprendre’n, trobar solucions i tirar endavant.
Això és just el que fa una persona creativa.
La bona cosa és que s’entrena, com fer exercici o mantenir hàbits saludables, i que està a les nostres mans.
La independència
No dependre de les xarxes socials és fonamental. No dependre d’un programari en concret és fonamental. No dependre de les modes o imperatius socials és fonamental. M’atreviria a dir que no dependre dels teus propis pensaments i creences és fonamental, però ara no vull entrar en aquest jardí. La cosa, per tant, passa per guanyar independència de les coses externes.
He pres una determinació important, però per no fer el Full gaire llarg (ja saps que m’agrada que sigui digerible), la setmana que ve t’explicaré el jardinet on m’he ficat (i si me’n surto).
Mentrestant, cuida’t.
Fins diumenge.
Gabriel